PIANOS DE CUA AL CARRER.

Maria Canals, una sra. amb molta personalitat. Pianista internacional.  Va fundar l'acadèmia "ARS NOVA" l'any 1950 i el 1954 el Concurs. Jo vaig tenir el privilegi de ser durant molts anys professora de piano de l'acadèmia i per aquest motiu sempre, cada any, procuro participar anant el concert final del Concurs i també a l'entrega  de premis.


Els pianos al carrer m'atrauen moltíssim i caminant per Barcelona m'ho paso molt bé. Nens, joves i adults s'acosten a tocar els pianos. Clàssic, jazz, a quatre mans i dóna gust sentir-los. Un any, vaig tocar el Metro i aquest any en motiu de l'aniversari de la meva filla Rosa Maria vam anar a dinar al Restaurant 7 portes i el sr. que ens va atendre no ens deixava marxar sense que toquesim el piano que els del Concurs havien col·locat a la terrasa abans d'entrar al restaurant i vaig caure en la temptació.

En motiu de la 60ena. edició del "CONCURS MARIA CANALS" Internacional, Jordi Vivancos, gerent del Concurs, diu: "MARIA CANALS porta cua", i del 22 de març al 3 d'abril Barcelona és un espectacle amb 10 pianos de cua al Passeig de gracia, a la plaça Reial, al metro de la Diagonal, a  Pedralbes, al 7 portes...

6è. CURSET "FEM MÚSICA" 12a. SESSIÓ.

Avui dia 8 d'abril, hem fet un curset molt especial. Fèiem l'adéu al pis de Gran Via amb Laietana perquè l'Agrupació es canvia al carrer París núm. 189 entresol 08036, Barcelona. Hi havia moltes coses per recordar, molts anys d'estar allí,  però és per millorar, així que hem convidat al Dr. Caride. Tota la vida dedicat a la medicina especialista en Cirugia i a la seva gran família. La seva segona professió, cantant.
Avui ens ha cantat Cançons i Boleros, com sempre, dues hores seguides, primer acompanyat de piano per Elena Fuster com; Hola que tal, Besamé mucho, Mira que eres linda, Te quiero dijiste, Camino verde, Amar i Vivir, Cuando vuelva a tu lado Contigo en la distancia...
Després ha agafat la guitarra i ha seguit cantant de tot fins a rancheras que tots hem escoltat amb molta satisfacció. Hem acabat acomiadant-nos, cantant Adiós con el corazón, la cançó dels Adéus i menjant un bombonet.

ADÉU!!!

6è. CURSET "FEM MÚSICA" 11a. SESSIÓ.

El dia 25 de març de 2014, vam canviar el tema. De música clássica passàrem a fer música lleugera, però abans, vam escoltar a la nostra oradora Ana Maria Borbón parlant dels instruments i musics que li agradaven més.
Primer instrument l'Arpa, després Orgue i Piano, instrument que havia estudiat de joveneta amb una professora que es deia Felisa Blanco i que tocava la Polonesa de Chopin  molt bé. Després del piano l'instrument que més li agrada és el violoncel i la guitarra espanyola.
Dels compositors, el seu preferit és Beethoven del que té totes les simfonies, tot seguit J. S. Bach que tocat amb Orgue és sublim, de Mozart el "Rèquiem" la fa plorar, Hendel "El Messies". Coincideix amb el meu fill Ricard Perez (article del Butlletí de L'associació) amb una actuació al Palau de la Música, que tots i tots s'aixecaven cantant l'Al·leluia. També de Hendel, "Rinaldo" de Mendelsson, "El somni d'una nit d'estiu", de Txaikovski "El Trencanous" que el té al mòbil, de Vivaldi "Les quatre estacions". Chopin "La Polonesa", de Strauss els Valsos. Wagner és massa per ella i el "Tristany" el troba avorrit, no obstant li agrada "Petruska" de Stravinsky, Maler i Schubert "La Rosa de Brisa" que la va tatarejar,
però "El Bolero de Ravel" li fa estar inquieta... ÉS UN PENSAMENT, de Ana Maria Borbó.

El programa va ésser de piano, interpretat per Elena Fuster després de remenar partitures antigues que el meu marit i jo tocàrem quant érem joves. Els papers s'havien enfosquit amb un to groguenc, fulles arrugades i algun trosset rosegat... però em portaven records molt dolços y tardes molt boniques.
Ricard escoltava i dirigia i també cantava, "La fadrina va a la font", "Marta"... moltes cançons i àries que li havia ensenyat la seva mestra, Srta. Remió.
Buscant, buscant vaig escollir, "Torroella Villa Vella" (sardana) - V. Bou, "El Pequeño Campesino" (Baiao) - Frontini, "Amor de Muñecos" (Cuplé) - Abades, "La chica del 17" (cuplé) - B. Azagra, "Bolero Mallorquín" - C. Cerdà, "Lilí Marleen" -Schulze, "New York, New York" - Kander, "El tercer Hombre" - A. Karas,  "Cabaret" - Kander i per acabar un Bugui-bugui - Wright  molt mogut dels anys 50.
Feia poc que amb Montse Ventura havíem anat al "Gran Teatre del Liceu" a escoltar música de Glen Miller i me vaig animar. Es va notar més alegria entre el public i després  vam  cantar; "Nena", "El Relicario", "Al Uruguay"...

Al sortir estaven tots contents. Valia la pena.