divendres, 1 d’agost del 2014

"FEM MÚSICA" EL MEU PIANO DE CASA (Comentari)

El MEU PIANO: És un  YAMAHA  adquirit a  Jorquera pianos, ja fa uns anys quant la meva filla Helena va néixer. El meu marit, Ricard Pérez, me'l va regalar amb molta al·legria perquè li agradava molt que me dediqués aquest instrument ja que a  mi m'encantava. Fins aleshores tenia un CHAISSEN vertical que també m'ho havia regalat ell quant ens vam casar, peró després de tan de temps necessitava un canvi.
El meu piano es de mitja cua, molt semblant els de ARS NOVA, Acadèmia de Maria Canals  i està colocat el meu (estudi) una habitació no gaire gran on queda com un guant. També hi caben moltes mes coses, com una vitrina amb petits instruments que m'agrada coleccionar, CD i altres. També tinc un violí (m'hagues agradat saber-ne tocar) una guitarra, un xilòfon, una petita arpa...

A l'entrada a mà esquerra hi ha uns prestatges de fusta on hi coloco les partitures que tant me costa arxivar. A les parets, fotos dels meus nets, títols i alguna pintura. Aquí m'hi he passat moltes hores. Sempre que podia estava tocant el piano.
Ara que els fills són grans, encara puc dedicar-me més a la música, per aixó es va començar el curset "FEM MÚSICA". A casa ve molta gent assajar, cantants, flautistes, violinistes, trios... i el pobre piano va quedar molt desafinat i cridaner. L'afinaven i al cap de poc tornava a estar igual. Un dia per Nadal el meu nebot Jeroni Pagan que es un gran pianista, va dir, "Aquest piano està atrotinat" i vaig pensar com solucionar-ho, axí que vaig anar a veure Albert Fusté, el de la botigua de pianos i  instruments del carrer Marina amb Rosselló i li vaig demanar que l'arreglés. Albert es un gran músic i un gran afinador i deprés de mirar-se'l amb molta cura, va dir que sí, el piano estava atrotinat, peró que es podia arreglar, axi que va començar.  Es va passar moltes hores i dies, es va endur la maquinària (els martellets) i a finals de juliol la va tornar a portar.
Que bé!! Albert i jo vam tocar algunes obres i sonava d'alló mes bé. Quin canvi! és com si fos nou  i m'encanta interpretar peces noves. No havia tingut mai un piano tan bó! Ara el tinc amb la tapa aixecada com en els concerts. És d'un color caoba molt bonic, però ara es bonic per dins i per fora.

MOLTES GRÀCIES ALBERT.